divendres, 31 d’agost de 2007

26 d'agost de 2007 - Dia 86

ROMA !!!

Avui, 26 d'agost de 2007, desprès de una travessa de 86 dies, havent recorregut 1864 km., hem entrat a ROMA.

JA HI SOM !!!

Hem aconseguit el nostre propòsit, que no objectiu. Tots els que hem participat en aquesta gran caminada, en aquest gran pelegrinatge des de Montserrat fins a Roma passant per Núria, ens sentim contents i orgullosos d'haver estat durant uns dies, portadors del banderí i del llibre dels pelegrins.

Com tots sabeu el motiu principal d'aquesta gran caminada era donar inici als actes de celebració del 50è aniversari de la nostra entitat, establint un paral·lelisme amb aquella excursió a "Coma de Vaca" que un grup de persones varen fer l'any 1957 i que va donar origen un any més tard als "Amics de la Vall de Núria".

Ara a l'any 2007, cinquanta anys desprès, també un grup de persones ha fet una excursió, a Roma i esperem que d'aquí fins al juny del 2008, poguem commemorar aquests 50 anys d'història.

A tots, MOLTES GRÀCIES, es difícil escriure el nom de tothom, no hi hauria espai per agrair a tanta gent que ens ha donat suport.

Als que han caminat (més de 40 persones), gràcies pel seu esforç, esperem que no solsament hagueu gaudit d'un bon camí, si més no, que hagueu trobat l'esperit que sempre ens ha acompanyat al llarg de la nostra vida com associació: la amistat amb les persones, amb els companys i amb la gent d'arreu de Catalunya, França i Itàlia.

Als que ens heu seguit des de casa, gràcies pels vostres comentaris, com a caminant i com a pelegrí, es molt emocionant veure les paraules d'ànim que t'arriben des de tant lluny. Per més que caminis sol, ets sents enormement acompanyat i això et dona forces per a seguir.

A tots els demès, gracies pel vostre suport i ajuda.

A tota la gent gran dels Amics de la Vall de Núria, us volem dedicar aquests 3 mesos de caminar, per agraïr-vos els 50 anys que vosaltres heu fet abans.

I sobretot donem les GRACIES a la Mare de Déu de Núria, que ens ha acompanyat al llarg del camí.




dissabte, 25 d’agost de 2007

25 d'agost de 2007 - Dia 85

LA STORTA
Amics, escric en nom dels pelegrins que estan a punt d'entrar a Roma. La ultima noticia que he tingut es que ja havien arribat a La Storta, molt cansats i acalorats. Avui ha fet unes temperatures superiors als 40°.
En donc fe. Aqui a Roma, fa un "caldo", que ni el brou de l'avia. Avui es un infern, i aixo que estem en un ciutat "santa". Deu ser per aixo.
Si em permeteu treurè una mica de protagonisme als pelegrins per a dir-vos el que sento.
Avui es el ultim dia. Dema s'acaba el cami. Tinc unes sensacions estranyes. Han estat dos anys de preparacio, d'organitzacio i tambe dos anys d'ilusio, pero el mes important es que han estat 3 mesos d'esforç, de caminar, de companyerisme, de viure moments durs, amb alguna llagrima, pensant que potser no podriem seguir endavant, fent valer la nostra tenacitat i tambe la nostra humilitat.
Alguns haurem après moltes coses, per altres potser haura estat un passeig, pero estic convençut que TOTS hem viscut una experiència nova i que l'hem viscut amb l'alegria de participar en aquest pelegrinatge.
Ja hi haurà el moment de donar-vos les gràcies personalment, pero ara no puc oblidar a cap de vosaltres que heu fet el cami. Des del primer dia amb en Benet al capdevant i fent el cim del Puigmal. Als amics de les Borges, herois dels Pirineus i els primers en entrar a França. L'Enric Rubio, fent en solitari una dificil etapa pel sud de França, als meus companys de les 3 etapes franceses. Al grup del Manolo que venint des de Guadalajara van atravessar els Alps i van entrar a Italia. Als altres companys meus que varem fer la primera etapa italiana. Als "Xicuelillos" del sud de Catalunya. L'altre pelegri solitari en Xavi. Les nenes i el nen, que han patit força i fins el darrer grup encapçalat per l'incombustible Enric, que igual fa un programa de radio com entra a peu a Roma.
A TOTS VOSALTRES moltes gracies.
Dema, 26 d'agost, a la UNA del migdia, s'acabara el cami a la Plaça de Sant Pere del Vaticà. Un dinar de germanor servira perque les 36 persones que ens trobarem a ROMA donem la benvinguda al nostre simbol. Aquest banderi que ha fet tot el cami. Que ha anat deixant el nostre missatge d'amistat per on ha passat. Aquest banderi, que el proper dia 1 de setembre donarem en ofrena al Santuari de la Mare de Deu de Nuria. El testimoniatge del nostre cami, pero tambe el testimoniatge del 50 aniversari dels AMICS DE LA VALL DE NURIA.

dijous, 23 d’agost de 2007

23 d'agost de 2007 - Dia 83

BOLSENA - VITERBO

Hem dormit a un convent que semblava un hotel de 4 estrelles. Ho porten 3 monges d'edat molt avançada. Es enorme pero esta tant net i polit (de debo) que fa cosa usar les instalacions per no embrutar res. Son tres velletes molt amables i agradables. Riuen per res.

L'etapa d'avui l'hem feta en dos grups, ja que era mes llarga i alguns peus van com van. Pero d'aquesta manera hem pogut assegurar que feiem tot el recorregut sencer.

Com ja es habitual, una part del cami ha estat per pista i una altre per la nostra coneguda "vecchia Cassia" (ja xapurregem italia). Pero amb sorpreses agradables: una calçada romana en varis trams, una altra plantacio de kiwis, un bosc de fades, un vell moli... Tot un seguit de coses sorprenents i poc habituals en els camins.

La pluja ens ha vingut a veure, pero en cap moment ha estat dura amb nosaltres: hem pogut seguir avançant. A mes, quan li demanavem que pares, ho feia. Els elements han estat els nostres aliats (potser portem alguna/es bruixa/es amb nosaltres).

No totes les sorpreses han estat agradables: al final, hem patit els efectes d'un petit huraca o tornado. Ens hem pogut posar a l'esguard d'una de les portes de la muralla, la qual cosa ha evitat que arribessim a Roma volant. Arbres centenaris arrancats de socarrel, teulades volades, anuncis de publicitat sobre els cotxes i pel terra... una mica de tot.

Com veieu, resistim el que calgui per fer el Cami.

JA ENS QUEDEN MENYS DE 100 QUILOMETRES per arribar a la fita: la Piazza de San Pietro a la "Città del Vaticano"

Estem cansats pero contents, mes sabent que hi ha altres que no estan aqui pero que ens estan acompanyant amb esperit i amb suport.

22 d'agost de 2007 - Dia 82

ACQUAPENDENTE - BOLSENA

5 pelegrins del grup de 9 hem començat de bon mati la caminada. Sortir de l'alberg ja era una aventura donat la pendent extrema que fa. Hem desfet els 15 passos del via Crucis fins arribar a la carretera. Enlla ja ha canviat una mica la cosa.

Avui hem anat bona part del recorregut (il percorso, en italia) per pista o equivalent tot i que no ens ha abandonat la "antiga Cassia" que es la carretera antiga que va d'un poble a l'altre fins a Roma.

El cami ens va anar oferint diverses coses: mores, un bar per esmorzar, raim, nous, etc. Varem veure una plantacio de kiwis (no ho haviem vist mai). Un tros mes endavant se'ns afegit 2 pelegrins mes del grup, amb la qual cosa hem arribat a desti 7 (Alba, Albert, Enric, Lluis, Marga, Merce i Montse) ; els altres 2 (Ferran i Joaquim) ens han fet de secretaris (segellar, cercar on dinar, etc.) Ens aplanen molt la feina.

Bolsena, lloc d'arribada es una ciutat gran i espectacular. Com Banyoles pero a lo "bruto" Te un llac immens, que es perd junt amb la vista. I una posta de sol impresionant. Relament el poble es molt bonic, amurallat (quasi tots ho son) amb un castell antic. La bandera de la poblacio es com la catalana pero amb un barra menys (4 grogues, 3 vermelles). En un lloc que varem anar a menjar tenien crema catalana; si, si, tal i com sona.

Avui han estat 21 km. ben aprofitats. Ha estat una etapa de la que ens sentim molt contents. A mes, aquest cop l'arribada a la ciutat era per dalt, aixi que varem tenir que baixar (un grapat de graons) enlloc de pujar. Ens queixem de tot... pero seguim endavant ferms i forts, prou contents.

dimarts, 21 d’agost de 2007

21 d'agost de 2007 - Dia 81

RADICOFANI - ACQUAPENDENTE
El grup dels "9 magnifics" ha arribat a Acquapendente. No està clar perque es diu Acquapendente, perquè com tots els pobles d'aquesta zona està també dalt d'un turó. Comença a ser farragós això d'acabar l'etapa i pujar, pujar fins arribar al centre d'acollida. Però ja se sap, els pelegrins pateixin fins el últim moment.
Avui ha estat una etapa llarga, si més no, tot de baixada i durant la primera meitat del camí per pistes de terra, el que hem agraït molt. La segona meitat ja hem tornat al asfalt, si bé es tracta de "Antica cassia" (carreteres locals sense trànsit) i que almenys et permeten caminar amb tranquilitat.
Tenim els cossos bastant cansats i les cames i peus ens grinyolen una mica, però la il·lusió la mantenim intacte, total avui era el tercer dia i tots sabem que a partir d'aquí les màquines corporals agafen el to adequat, aixi que demà, que serà una etapa curteta, SOM-HI NOIS !!! TOTS AL CAMI !!!
Estem allotjats en un antic convent -Casa de Lazaro- de pares caputxins, que avui el regenta una monja, Sor Amelia. També hi ha acampats un grup de boy-scouts, que ens han convidat a sopar i a esmorzar amb ells, però quan els hi hem dit que marxavem a les 6 del mati, s'ho han repensat.
Avui descansarem com a reis, bons llits, habitacions comfortables, monacals, però netes i comfortables, així que demà haurem recuperat totes les forces.

dilluns, 20 d’agost de 2007

20 d'agost de 2007 - Dia 80

SAN QUIRICO D'ORCIA - RADICOFANI
Un dia menys, aquest grup ens ho plantegem pels dies que queden per entrar a Roma i avui ja queda un dia menys.
Amb la il·lusió d'entrar a Roma hem començat aquest dia, a 2/4 de 6 del matí i sota una fina pluja hem començat a caminar. La pluja ha durat poca estona i al llarg del dia hem tingut, sol, vent, núvols que ens han tapat el fort sol i altre cop una mica de pluja, no molta, però el suficient per posar-nos la capellina i al poc, ja parava.
Ens ha encantat el paisatge, els camps de la Toscana, camps de blat segat, girasols, oliveres i vinyes, les vinyes emparrades i formant unes fileres perfectament rectes, una visió impresionant. Un detall que també ens ha xocat, veient la inmensitat dels camps, de quan en quan veies un turó i dalt del turò la casa de pagès, la masia o com li diguin per aquestes terres, es curiós veure, turò-casa, turó-casa durant tanta estona. Moltes cases d'aquestes es dediquen també al turisme rural.
L'etapa ha estat dura, uns 30 km aproximadament, però el pitjor es que els pobles es troben tots a dalt de petites muntanyes i avui els últims 8 km ens ha tocat superar un desnivell de 400 mt. d'altitud. Es feia interminable. Pràcticament tot el recorregut ha estat per carreteres, alguna de local, però molt carretera. Això sí, tot molt ben senyalitzat i els mapes que portem una meravella.
Com meravellós es l'anim que tenim tots i l'alegria que fem el camí.

diumenge, 19 d’agost de 2007

19 d'agost de 2007 - Dia 79

PONTE D'ARBIA - SAN QUIRICO D'ORCIA

Última setmana, últim grup, a un pas de Roma, bé, un pas de "legio romana".
El grup format per l'Enric, la Marga, El Lluis, l'Alba, la Mercè, la Montse, l'Albert, El Ferran i el Joaquim, "la panda de los 9", ha començat avui el seu particular pelegrinatge.
De bon matí i acompanyats durant un tram pel grup de les "nenes i el nen", que es resistien a deixar el camí (que pesades!!!) han fet per pista 5 km. fins a Buonconvento. Allà ja se'n separat i mentres les "nenes i el nen" marxaven cap a Roma en tren, "la panda de los 9", ha seguit a peu cap a S.Quirico. En total, 21,6 km. que a primera hora del matí molt be, però que a partir de les 9, el sol apreta i com apreta !!!. A més a més, la major part ha estat per carretera, si bé en alguns trams, han pogut anar per carreteras secundaries. El camí molt ben marcat. Amb enganxines de la Via Francigena i sense cap problema.
Al migdia de cap al restaurant, a beure !!! i desprès al allotjament que es de la parròquia i ho porta una parella. Han demanat les credencials, per davant i pel darrera i tot plegat, es veu que son molt escrupulosos amb els pelegrins. El parroco els ha vingut a visitar, un home panxut i amb barba que també semblava dubtar. Al final no hi ha hagut cap problema i han compartit allotjament amb altres pelegrins.
Demà es llevaran mes aviat. Però els ànims avui estaven pels núvols, això es el que volen, uns quants núvols per refrescar i per això han fet molts trams cantant, a veure si plou. L'alegria predomina i tenen moltes ganes d'entrar a Roma.

dissabte, 18 d’agost de 2007

18 d'agost de 2007 - Dia 78

SIENA - PONTE D'ARBIA
S'ha acabat !!!. El grup de les "nenes" i el "nen" han arribat a Ponte d'Arbia, el final de la seva etapa. Em diu la Concha que tots estan molt contents d'haver fet aquest camí. Que l'han viscut d'una manera especial, que ha estat per a tots, -butllofes, peus malmesos, esquenes dolorides-, però que per damunt de tot això sempre ha predominat l'esperit del pelegrinatge, l'esperit dels amics que caminen, que superen dia a dia totes les adversitats, que el camí ha estat com la vida, plena d'entrebancs, però també plena d'amor, de respecte, de sensacions i d'il·lusions.
A les 4 del matí sortien de Siena cap el seu destí final. Creuar els carrers veient la joventud xerrant sota un cel ple d'estels, els donava forces per a seguir. Un petit esforç més i ja hi som !!!
Així ho han fet, a les 12 del migdia acabaven la seva etapa. I ho han celebrat d'una manera molt especial. La Miriam guardava en la seva motxilla des del primer dia, una ampolla de vi de la Toscana. I amb aquest vi, portat durant tota la setmana han fet un brindis pel camí. Un brindis dedicat primer a ells mateixos, després a tots els que han fet el camí i pels que avui en faran el relleu. UN BRINDIS PEL CAMI DE TOTS NOSALTRES !!!
Des d'aquí, del "centre de control", us volem donar les gràcies pel vostre esforç, per la vostra perseverància, per la vostra il·lusió, per aquest esperit que heu tingut a l'igual que tots els vostres pelegrins antecessors. Moltes gràcies CONCHA, MIRIAM, MIREIA i AYMAN. Us portarem sempre en el nostre cor. El cor dels "Amics de Núria".
PD: Endavant últim grup !!!. Us esperem a ROMA !!!

divendres, 17 d’agost de 2007

17 d'agost de 2007 - Dia 77

COLLE DI VAL D'ELSA - SIENA
Hola
Otro dia con internet asi que aqui vamos con la cronica del dia.... Me gustaria primero daros a todos los peregrinos que ya habeis hecho el cami y a los que empezais, las bendiciones y fuerzas del Padre Stefano de Santa Maria De Gracia, ya os hablare con detalle de este gran Hombre, gordote, simpatico y como el dice.. solo le falta pelo jajajjaja... la cena que nos ofrecieron anoche fue de Dioses, compartida con un grupo de peregrinas en bicicleta de Francia y creo que Checoslovaquia o algo asi.. las casualidades de la vida han querido que hoy nos volvieramos a encontrarnos al llegar a Siena.
Hoy Mireia se ha quedado tambien.. asi que yo solita con nuestro hombre, ha sido una etapa dura, como ayer quisimos parar en Santa Maria de Grazie hoy hemos tenido que agregarle esos kilometros, con lo cual ha costado.... pero tengo que agradecer que Ayman me acompañara porque sino no se si yo sola hubiera sido capaz de seguir.. el cansancio se acumula y el trayecto era duro.. desde las 8 de la mañana no hemos pasado ningun pueblo, todo caminos de montaña que creo yo hace siglos que no se pisan.. hasta las piedras estaban llenas de musgo... mucho silencio, mucha paz... y hemos podido aligerar los pasos un poco mas que por el asfalto, pero demasiadas subidas y bajadas... uffff ver al fondo Siena un placer mayor que el que si pudiera comerme ahora una fideua...pero llegar a Siena, al arco de entrada.. una tortura de asfalto.. pero al final aqui, y Miriam y Mireia a recojernos cargaron nuestras mochilas y casi les faltaba cojernos a nosotros en brazos... jajajjajaja
Hoy el dia se lo dedicamos a la Juventud, el padre Stefano se cuida de muchos jovenes y hemos pensado que mejor manera que ayudarle con nuestro cansancio... Hemos encontrado un tronco ya seco y una raiz nueva rodeandole, Ayman y yo hemos pensado que era un joven, vigoroso, con fuerza y un monton de raices.. pero agarrado a los mayores... Hemos tenido un capricho.. desviarnos para ver una ermita y un lago.. una media hora de atraso, pero no nos importo... como la juventud..Impetuosos... Y luego por descuido hemos tenido una perdida que nos ha costado casi una hora de retraso mas... como la juventud.. hacia delante y a veces sin pararse a mirar.. Por cierto, esta perdida ha sido dar un rodeo a toda la montaña hasta aparecer al mismo sitio.
Asi que nuestro sudor, nuestro cansancio vaya hacia ellos.... para que cuando pierdan el camino tengan paciencia de volver atras que siempre se puede y reencontrarse con ese tronco quizas viejo.. pero que puede ayudarnos a orientarnos.. porque es hermoso tener impetu, sueños, ideales.. pero no dejar subir demasiado los pies del suelo.... Una oracion por mi parte y ellos me acompañan a Don Stefano para que su labor perdure y ayude, que Dios le de fuerzas.. ahhh sabeis?, ha trabajado con la Madre Teresa de Calcuta.... y nos pide que le recemos a nuestra virgen de Nuria por el, para que pueda segir dando ayuda a quien lo necesite.
Como anecdota del dia, decir que hemos atravesado un campo de maniobras del ejercito italiano. El letrero estava al reves y cuando nos hemos dado cuenta estabamos de lleno en zona militar. Menos mal que hoy no habia pràcticas, debian estar de vacaciones.
Bueno creo que hasta aqui esta bien.. besos a todos, todos de todos nosotros... voy a ver si me puedo comer hoy otra cosa que no sea Pizza o pasta y eso si un buen vinillo de la Toscana, que sus uvas las he provado y merecen la pena... se me olvidaba a las 2 ya estabamos en Siena y a las 6 saliamos de Santamaria.. perdidas incluidas, retrasos, etc... vamos que no esta mal no????
Adeuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu..... nos vemos pronto.

dijous, 16 d’agost de 2007

16 d'agost de 2007 - Dia 76

SAN GIMIGNANO - COLLE DI VAL D'ELSA
Una etapa molt maca en quant al paisatge, "durilla" pels tobogans, moltes pujades i baixades i algunes de fort desnivell. Molta calor també però mitigada per l'hora de sortida. A les 6 del matí ja han començat a caminar, i aquesta caminada avui ha estat dedicada a la "Gent gran".
La soledat del pelegri, l'esforç per a caminar, les dificultats que es troben al llarg del camí, tot això ha estat dedicat a les persones grans, però de manera especial a una persona, al nostre "amic" FRITZ. En Fritz tenia que fer aquesta etapa amb aquest grup, però ha sacrificat aquest camí, per fer-ne un altre molt més bonic, cuidar als seus pares, sobretot a la seva mare. Per això dediquem aquesta jornada a la gent gran. Curiosament avui ens hem fet una pregunta; en el camí hem vist una "teranyina" molt gran i l'aranya estava al mig, ens ha fet pensar en las persones grans, tota la vida fent el seu teixit, la seva vida, la seva particular "teranyina" i que també acaben soles, esperant, però en aquest cas, esperant el que ? .....
A Colle di Val d'Elsa, on dormim avui, ens han acollit a la Parroquia, però malhauradament hem fet tard per agafar llit i ens tocarà dormir a terra un altre cop. El párroco s'ha entusiasmat molt amb el nostre pelegrinatge, doncs ell coneix Montserrat i tot el que significa. Li hem explicat qui érem els "Amics de Núria" i ha estat molt emocionant quan ens ha demanat poder mostrar el banderí que portem durant la celebració de la missa de les 6. També ha explicat a tothom, la nostra presència i al final hem cantat tots plegats una cançò en espagnol. Un moment molt emotiu.
Vinga amics, gracies per les vostres mostres de suport, ja nomes ens queden dos dies, menys mal !!!, tenim les forces justetes....
Fins dema

dimecres, 15 d’agost de 2007

15 d'agost de 2007 - Dia 75

GAMBASSI - SAN GIMIGNANO
Hola a todos, por fin tenemos internet....Lo primero daros las gracias por vuestros animos, nos sentimos muy acompañadas. La etapa de hoy ha sido facil.. aunque con mucha montaña rusa, sube, baja, sube baja... pero con paisajes preciosos y con muchos animos para llegar pronto y acompañar el resto del dia a Miriam. San Gimignano es un villa preciosa, amurallada.. aunque llena de turismo, despues de tantos dias casi sin encontrar gente no ha estado mal.. pero preferimos el silencio de los caminos.
El cansancio, el calor y las picaditas de bichillos no identificados,lo dedicamos hoy a las victimas del terrorismo... Despues de cada ruta, cada dia dedicamos unos momentos ha hablar del tema que tenemos por dia, de el salen las palabras que Carlos os transcribe... y hoy ha salido de nuestros corazones algo asi.. que cedo el ordenata a Mirian y ella os explica y os cuenta. Besazos a todos... os quiero, os queremos.. una vez mas no es un camino por caminar.. es un camino de amigos, doy gracias a la vida por ponerme a estas tres personas tan encantadoras en mi camino hacia Roma.. mi camino hacia delante.. hacia la vida.
Holaaaaa!!! Aqui la lisiada del grup. En primer lloc, gracies per les vostres paraules de suport, tal com ha dit la Conxa. Per mi va ser dur haver de deixar-ho, pero penso que es el millor que he pogut fer, ja que els meus peus i tambe talons estan plens de "grietas" que em couen de mala manera, i trepitjar amb la bota al terra, era una tortura a cada passa. Tampoc no era just pels meus companys haver de suportar els meus "silencis" que sovint preferia, per no posar-me a plorar. Gracies. Ara estic mes contenta que mai d'haver pogut fer la etapa de França, ja que, al menys, un tram si el vaig poder acabar tot sencer.
En quant al que la Conxa comentava, passo a explicar-vos en quatre linies, no més, els comentaris que hem tret en quant al tema que els meus companys i jo tambe desde el meu repos, pero que tambe hi era present, hem volgut dedicar aquesta etapa: el terrorisme. Les victimes del terrorisme.
Em comentat el seguent: La paraula terrorisme no es mes que una etiqueta per definir tot el que sigui matar, violència i només queda el dolor, el patiment que queda de per vida a qui te la desgracia de perdre un esser estimat. Tambe una de les coses que hem fet patent es el fet que el terrorista busqui sempre les seves victimes en persones innocents. L'eterna pregunta: on comença la meva llibertat, acaba la teva...??? Weno, i continuariem, pero ja sabem que son temes que poden donar de si hores i hores.
Dediquem aquest esforç d'avui per que hagi pau al cor de les persones afectades, familiars de victimes del terrorisme, que son igualment, victimes del terrorisme propiament dit.
Vinga doncs, dema una miqueta mes. Moltes gracies de nou a tots vosaltres per les vostres mostres de suport i el vostre carinyo. Fins dema!"!!
Concha i Miriam

dimarts, 14 d’agost de 2007

14 d'agost de 2007 - Dia 74

SAN MINIATO - GAMBASSI
Avui, el grup de les "nenes" i el "nen", han viscut una gran etapa. Una etapa de 30 km. plena de patiments i dolors, una etapa dedicada a la lluita contra les "guerres".
Avui, es compleix un any de la fi de la "Guerra del Líban". No entrarem en discusions polítiques ni elucubracions quimèriques sobre els motius i les raons dels conflictes bélics, simplement rebutjem qualsevol actitud belicista que atempti a la vida de qualsevol ésser humà.
Doncs avui, els nostres pelegrins (recordem que l'Ayman es d'ascendencis libanesa) han volgut dedicar no solsament el seu esforç a commemorar als màrtirs de les guerres, sinó també el sofriment que han patit al llarg del dia, per la forta calor.
Hi havien moments que ens expliquen que han estat a punt d'abandonar, tots estaven molt cansats, esgotats literalment, però que alguna "força" miraculosa, alguna troballa d'un pou d'aigua fresca enmig d'una granja abandonada, els anava donant l'energia per a seguir. Cada moment de debilitat era contrarrestat per la ilusio de dedicar aquest sobreesforç, a reflexionar sobre les mortalitats de les guerres, a demanar la fi de tota violència i desitjar la pau al món.
Malgrat tota aquesta energia positiva que han generat, el camí s'ha cobrat una baixa. La Miriam ha tingut que rendir-se a la llei inapelable del pelegrí: "Amb butllofes, no caminis". Destaquem el seu coratje que ha volgut acabar la jornada, tenint els peus en un estat deplorable. Descansarà un parell de dies i segur que dins de poc tornarà a reempendre el camí. Els demés bastant cansats, moltes hores de caminar i molta calor. Avui dormen a una sala de l'esglèsia parroquial, a terra, en matalassos, com autèntics pelegrins, i sense dutxa !!!, esperem que el descans, encara que sigui en condicions una mica "dures", els doni forces per a seguir demà el camí.

dilluns, 13 d’agost de 2007

13 d'agost de 2007 - Dia 73

ALTOPASCIO - SAN MINIATO BASSO
6:20 am.- El grup surt direcció Galleno per un troç de carretera sense gaire perill. Aquesta vegada el perill venia de dalt. Una forta tormenta, més d'una hora, ha caigut sobre els nostres pelegrins. El seu valor i coratje els ha fet seguir endavant, malgrat molta gent del lloc els hi deia que no seguissin. A Galleno, signen en el llibre de la parroquia i deixen testimoni del pas dels Amics de Núria i el seu pelegrinatge a Roma.
A partir de Galleno el camí s'endinsa al bosc i es veuen els vestigis de l'antiga "Via Romana". El paisatge es torna frondós, boscos densos, olor de terra mullada, una injecció d'aire als pulmons i de pau per l'ànima.
A San Miniato arriben cap a les 15 h. i son acollits a la "Casa de la Misericordia", on desprès de mostrar les credencials del camí, les monges els hi donen un diploma personalitzat dins d'un tubet de plàstic per portar.lo a la motxil·la.
En resum, una jornada fantàstica amb dos petits entrebancs, els mil·lions de mosquits que sembla facin una concentració d'insectes a la Toscana i les primeres "ampolles" als peus de la Miriam i la Mireia. La Concha amb una petita inflamació per un esguins al peu és l'altre lesionada. Se'n salva l'Ayman, que a aquest pas, les haurà de dur a "coll i bé".
Com sabeu, aquest grup dedica cada dia del camí a la lluita per un fet determinat, a algun problema social, a reflexionar sobre l'esència de les persones.
Avui, volen dedicar aquests "dolors" que pateixen, aquestes "ampolles" als peus, aquest patiment que tenen quan caminen, als nens maltractats. Ens demanem que us fem saber, que ojalà aquests dolors que elles tres pateixen, serveixin per evitar el dolor a tres nens maltractats.
Des d'aquí la nostra esperança i el nostre desig per erradicar la violencia infantil, per evitar els danys als menors, per evitar qualsevol maltractament infantil.
ANIMS, seguiu amb el camí i gràcies pel vostre coratje.

diumenge, 12 d’agost de 2007

12 d'agost de 2007 - Dia 72

LUCCA - ALTOPASCIO
Una setmana més, un grup més que pren el relleu, el penúltim i potser per això te alguna cosa especial, el famós grup de les "nenes" que hem vingut dient des de que vàrem començar aquest camí, ara te un acompanyant "nen", així que haurem de buscar un altre nom.
Un grup molt actiu, format per la Concha (la cap), la Miriam (l'autora del conte "L'arbre que va tocar el sol"), la Mireia i el Ayman. Un grup que ha volgut dedicar cada etapa, cada dia que es camina a una causa, avui precisament han fet un petit homenatge, dedicant el seu esforç, les seves pases i la seva memória al col·lectiu de "DONES MALTRACTADES". Per això al llarg del camí, en els moments de descans, a l'hora de dinar, quan ho creuen oportú, dediquen una estona a parlar sobre el tema. Volen que el camí, sigui alguna cosa més que caminar, sigui una reflexió, un moment de interioritzar sentiments. Felicitats "amigues" pelegrines i "amic" pelegrí per aquest bon desig, esperem que sigui escoltat o premiat el vostre esforç.
En quant a la caminada, sortida de Lucca a les 10:30 desprès de visitar aquest bonic poblet de la Toscana. Un camí ben senyalitzat, ajudat per les guies i mapes que portaven els ha permés fer cap a Altopascio al voltant de les 16 h.
L'associació de pelegrins de la Via Francigena els han donat acolliment en un pis, totalment gratuit, només una pega, no hi ha aigua calenta, però tranquils, això reactiva la circulació. Han celebrat l'arribada amb una "clara" (la beguda del pelegrí, el senderista, el excursionista...), i ens destaquen que el millor de tot es la bona unió i l'alegria que hi ha en el grup. En quant al paisatge, res d'especial de moment, com a qualsevol lloc de qualsevol pais. Una mica cansats per ser el primer dia però esperen anar-se habituant als horaris i ritme del camí.
I una curiositat, el responsable de l'alberg, es un home d'uns 70 anys, pintor i autor de varies exposicions. Ha fet 13 vegades el camí de Santiago, una d'elles desde Roma. I a finals d'agost, va a St. Gilles du Gard a presentar una nova exposició de pintures. Es molt amic dels membres de l'associacio dels "Chemins de St. Gilles". Casualitats de la vida.
"Nenes", "nen", molta sort en aquesta setmana. Viviu-la amb il·lusió i endavant amb el CAMI. Ara depén de vosaltres. MOLTA SORT i BON CAMÍ.

dissabte, 11 d’agost de 2007

11 d'agost de 2007 - Dia 71

PIETRASANTA - LUCCA

Això s'ha acabat !!!. Ja estic a Lucca. Ja hem fet la setmana que em tocava, i vull donar les gràcies als Amics de Núria per haver-me deixat fer una etapa d'aquest fantàstic camí.
Ha estat una experiència inoblidable i això que em considero una persona versàtil i amb bastant de món recorregut. Però aquest camí, marca, te alguna cosa dins que vull transmetre als grups que em succeiran. Suposo que els antecesors hi estaran d'acord.
Aquest matí a les 5,30 ja estava fent el camí. En una de les parades que he fet, m'he trobat amb un grupet d'amics que vaig fer ahir i que també fan el camí per Italia. Tots junts hem seguit fins arribar a Lucca.
He tornat a agafar el tren, però per tirar enrera a buscar el cotxe que tenia a Pietrasanta. Ara ja estic instal·lat a l'alberg de joventut.
Com que hem sobrava temps he anat a l'estació a buscar a la Conxa, la Miriam, la Mireia i el Ayman, que han arribat cap a les 8 del vespre en tren des de Milà.
Aquest vespre farem el relleu com està estipulat, com l'han fet tots els grups anteriors.

A tots vosaltres, els que hem llegiu, i m'heu seguit durant la setmana. MOLTES GRÀCIES.
PD: Ens expliquen les "nenes" que el tren de Milà a Lucca era patètic i cutre. Al vell estil dels trens de compartiments que feien els trajectes de llarg recorregut a la Espanya cañí.

divendres, 10 d’agost de 2007

10 d'agost de 2007 - Dia 70

SARZANA - PIETRASANTA

Una etapa dura, de bon matí una pluja torrencial que m'ha fet replantejar el camí. Imposible sortir en aquestes condicions, per tant una mica més de llit no m'anirà malament.
Ara sí, sembla que la cosa millora però com que es tard decideixo agafar el tren fins a Carrara i d'enññà seguir a peu fins a Pietrasanta.
Un cop a Pietrasanta vaig a buscar allojament al convent i aprofito pel "timbro" al llibre de pelegrins.
Em trobo amb la Sònia i companyia que m'han portat el cotxe fins aquí, i els acompanyo a Massa perque puguin agafar un autobús (pullman, que diu per aqui) i que els portarà a Milà.
A mi ja només em queda una jornada. Una pena, val la pena.
Pels que veniu darrera meu, ANIMS !!! QUE TINGUEU BON CAMI !!!

dijous, 9 d’agost de 2007

9 d'agost de 2007 - Dia 69

AULLA - SARZANA

Hola, amics:
Avui ha estat una etapa curteta de 16 km.
Només sortir d'Aulla ja m'he enfilat per la muntanya. Eren boscos seguits de castanyers, amb castanyes encara verdes. He arribat a uns poblets d'aquells de pesebre. Posats damunt d'un toronet. Dues perdius s'han creuat al meu cami. Deuen haver vist le meva cara famulenca, per que han apretat a correr com esperitades. També he torbat uns arqueolegs que estaven fent un taller d'arqueologia a la muntanya. Els he preguntat si ja havien trobat el "morto", pero no tenien sentit de l'humor i no han fet cap somriure.
Arribada perfecta. Cap el convent de franciscans.
Bona acollida. La bona senyora no m'ha deixat fer el llit, al final he aconseguit fer-lo junts.
Avui tenim un concert de piano al claustre del convent. M'agraderia quedar-me pero veurem que em deixa fer la son i l'esgotament.
Fins demà.
--
Xavier Poch

dimecres, 8 d’agost de 2007

8 d'agost de 2007 - Dia 68

PONTREMOLI - AULLA
Etapa curiosa la d'avui. A les 6h. ha sonat el despertador i una tronada forta. He mirat per la finestra i quina n'estava caient !!!. Total, no ho he vist gens clar. Torna al llit fins la 8 h. Ja no queia aigua. He anat a l'estacio de tren, per agafar-ne un fins a Villafranca. Una hora de retard, però he arribat i a caminar.

Una carretera secundària, sensa trànsit, amb bancs de boira, una olor entre menta i fusta mullada. I jo amb les meves sabates vermelles. En mig de la boira, un castell, a Lusuolo. Mireu a internet i penseu-ho amb boira. Just finalitzada la fantasia surto del poble i comença ploure. Cap problema. Les meves sabates amb treuran d'aquesta. Las sabates res, però la Mare de Deu de Nuria m'ajudat i ha deixat de ploure.

Mes tard hi ha tornat ha començat a ploure quan he arribat a un bar per aixoplugar-me i pendre un capuxino. He trabat conversa amd els veterans del lloc. Mitja hora despres no es creien que no era italià. M'han fet un interrogatori del 15. Ja tenia les respostes preparades. "A Roma. Pelegrino.... Una prometenzza...."

A Aulla, he anat directa a la dutxa. No ha fet sol, però l'humitat era molt gran.

Despres he anat a la bogaderia. Semblava "Mister Bean", perque quan m'ha tocat me tret la roba que portava i m'he quedat en banyador, les altres usuàries m'han animat a que continués el "full-monty". Jo m'he sentat i he anat mirant com girava la roba.

Despres he anat a timbrar. A la parròquia hi ha havia un Museu del pelegri. Vestits i altres complements. Hi haurè d'enviar les meves sabates vermelles.

Fins aviat,

Castell de Lusuolo

dimarts, 7 d’agost de 2007

7 d'agost de 2007 - Dia 67

BERCETO - PONTREMOLI
Hola, amics:
Avui he tornat a la civilitzacio. Porto una hora al ciber, encara que el teclat és italià i vaig boig.
Jornada especialment maca. De montanya, com m'agraden. Primer tota l'estona pujant i despres baixant.
Ahir vaig fer amistat amb un venezià, amb el que vaig compartir habitacio. No entenc com avui encara em parlava quan m'ha agafat a mig cami. Ell anava en bici, i jo he fet una mica de soroll al dormir. Alguns ja ho heu petit.
També he trobat un noi de Montblanc, que anava amb bici juntament amb la seva novia italiana.
He dinat a mig cami. No es bona idea. L'arrancada ha estat dura. Fins i tot s'han oferit a portar-me. "No grazzie, Io sono pelegrino". La Trattoria era immillorable, la mestressa era enorme.
Avui extra, he trobat hotelito con encanto. Volia dormir al Convent de Caputxins, però hi havien colonies de nens i no els he volgut despertar a la nit. M'ha rebut un frare franciscà. Pau i bé. Anava amb l'hàbit. Es com una trobada amb Sant Francesc.
Fins la propera.Xavi.

PD. Problemes amb el servidor. Per aixo, el retard d'un dia

dilluns, 6 d’agost de 2007

6 d'agost de 2007 - Dia 66

SIVIZZANO - BERCETO

Ens explica el Xavi, el solitari dels Apenins, l'autèntic "Marco" que creua els Apenins i que a finals d'agost se'n anirà als Andes, bé, a Mèxic, una mica lluny dels Andes, però tot està a l'altre banda del oceà.
Al que anàvem, una etapa "durilla", la dificultat més gran ha estat l'escasa senyalització del camí. Les marques de la Via Francigena o no n'hi han o estan mal posades, però no es gens fiable. La intuició del Xavi, la seva experiència i sabiesa, l'han portat pel bon camí. En quant a la calor, la normal de l'epoca, diu que no es queixa perque avui ha anat sempre per boscos i camins a l'ombra, molt poca carretera, en definitiva una etapa molt bonica. Això sí, llarga, 8 hores de caminar i fent pujades i baixades. Al final ha reconegut que ja no te ni gana, només sed i ganes de dormir. I que el Xavi digui que no te gana !!!! deu n'hi do !!!
A Berceto, l'han acollit al Casal de la Juventud (li han donat una alegria !!), l'allotjament es gratuït, encara que pel somier que te el llit, hauria de cobrar. Ah, i atenció caminants de dies veniders, la primera ampolla ha fet aparició.
Demà un nou capítol del "Marco Poch por los apeninos".

diumenge, 5 d’agost de 2007

5 d'agost de 2007 - Dia 65

COSTAMEZZANA - SIVIZZANO

Hola amics/es!!!
Ahir a la nit al tardet va arribar el Xavi ... il pellegrino esquiador!!! a les 11.30 h i va sopar i ben sopar, vam poder fer una mica de tertulia i explicar-li les quatre coses mes importants del nostre cami i tal com estava previst vam fer el passe del banderi, del llibre del pelegri i li vam cantar la nostra cançò, que vam composar entre els 5 de tarragona la nit de Fidenza, la qual dediquem per a tots els pelegrins/es que farem el cami cap a la Roma, als que estan seguint-nos pel blog, als de casa .....
Gracies a tothom pels anims i una salutacio especial per Fritz!!!
Anims pels que vindran --- Conxa, Miriam ... els de Roma .... Sort!
La canço sona com la sintonia de la del Colacao .... "jo soy aquel negrito ......


"Jo sono il pellegrino qui vegno de Montserrat
Y Caminate, caminate
per l'strada estatal!
De Mortara hemos partito
molto caldo y capuchinno
los mosquitos han seguito
il camino pellegrino!
La bella Madonna es qui dona
pizza bona,
Il veggio Banderi
peace a tutti capellini ...
Banderi, pellegri .....
Amb ampolles i llaguetes
betadines i cremetes
el cami hem superat
i fins a Roma el seu llegat arribara!!!
Que seraaaa!! Que seraaa!!

Autors:-
Es el ben trobatto el cochinero lesionatto (Jose).-
Il panino grosso ha estato el mas cremoso (Joan).-
Lady Fantasia ha dormitto en alegria (Monica).-
L'arrabiatta ha menjato molta chocolata (Rosa).-
I la caoezzuolo dirigia a tutti coro (Sonia).

Espero que l'entengueu, sino ja us l'explicare quan ens veiem, jo a Roma no hi sere, pero a Nuria si!!!
Nomes per acabar la meva ultima cronica, adelantar-vos que avui hem compartit en Xavi l'etapa 1 del seu cami. Les quatre primeres hores ha caminat amb Joan i Jose i les dues ultimes hores en mi. Esta molt be i animadet ... avui dormira en la parroquia d'un poble molt petit ... ja us explicara ell i li desitgem molta sort, el tornarem a veure el divendres dia 10 d'agost per tornar-li el seu cotxe, ja que ens el quedem nosaltres per anar aquesta setmaneta pels Dolomites!!!
Ha estat un plaer en molta emocio compartida ..........
Estic molt feliç!!
Gracies amics i amigues, fins ben aviat!!
Sonia.-

I el Xavi ens ha trucat per telefon, i ha comentat que està entusiasmat amb el camí, que sembla molt diferent del que ha fet el grup de la Sònia, doncs ja comença a pujar cap els Apenins. El problema es que no sap si `s'aprimarà molt, perque avui a sopat uns spaghettis de mort, això si, es veu que la cambrera era l'antídoto de la Sofia Loren. El pàrroco "Monsignore Dardo" li ha fet una explicació extensa de la història de l'esglesia i no se quantes coses més.

ANIMS XAVI, ENDAVANT AMB EL CAMI !!!

dissabte, 4 d’agost de 2007

4 d'agost de 2007 - Dia 64

FIDENZA - COSTAMEZZANA
Últim dia. Una etapa curteta que ens ha permes arribar tranquillament a Costamezzana a mig matí. El sol i la caloreta com sempre, ja sabeu companys que veniu darrera, el "ferroagosto" es dur. Costamezzana es un poblet simpàtic, acollidor i molt boniquet. Arbres, boscos, unes colines verdes, es com en diem natros "un remanso de pau".
Dormirem a l'alberg que està regentat per la senyora de l'únic comerç del poble. Cuatre cases, però totes amb molta gràcia i molt maques.
En quant a la nostra experiència, hem de dir que ha estat inoblidable. Que ens sentim contents i feliços d'haver participat en aquesta aventura i això vol dir que una miqueta de "tristor" també tenim ara, doncs ja s'ha acabat. Contents per la feina feta, contents per haver contribuit a fer realitat aquest camí, tristos per no poder seguir, tots de ben grat seguiriem cap a Roma.
Pero ara es el torn del Xavi, que ja ens fa patir una mica doncs encara no ha arribat. Sabem que està a pocs kilometres d'aquí, doncs hem parlat amb ell per telefon i s'ha trobat amb la "operazione uscita" (operació sortida) de les vacances de tots els italians.
Li desitgem sort al Xavi i als grups que venen al darrera. Us seguirem i anirem com vatros heu fet. Moltes gracies i ARRIBEM A ROMA. !!!!

divendres, 3 d’agost de 2007

3 d'agost de 2007 - Dia 63

FIORENZUELA D'ARDA - FIDENZA

Salutti a tutti!!
Primer que res agrair a tothom els comentaris que heu penjat, avui he tingut temps de llegir-los i la veritat alegra bastant saber que hi sou altra part. Tambe vull dir que estic escribint des de Italy i la majoria de teclats son diferents i avui a sobre un desconfigurat, per tant ... les faltes a munts!!
Saluttis auguris al notre pellegrini padrini!!! Els seus piccolos li envien records!!
L'etapa d'avui ha estat maca, ho hem pogut fer tot caminant!!! Per fi ... com el primer dia !! Hem sortit a les 7.00 *una mica mes tard perque ens hem entretingut amb el nostre caputxino del mati* i hem fet quasi 23 km en lloc dels 15 km previstos!!
El tram no estava gens senyalissat i hem hagut d'anar buscant les indicacions dels mapes i tambe endintsar-nos pel mig de campinyes, finques i fins i tot trobar-nos en sec el cami tallat per una provietat privada, no hem pogut travessar ja que hi havia una gran porta i unes valles de seguretat ... aquests italianis son increibles!! Tot i que com ja us hem dit no tos son d-aquest pal, per sort!
Al final hem arribat a Fidenza sobre les 14.00h, en algunes parades i esmorzar ... han estat 7 h i tambe caloreta!Ara a Fidenza ens hem relaxat, perque es una ciutat molt maca i pintoresca, amb una catedral important.
Avui estem a un hotel, ja que res de parroquies ni carites que allotjem pelegrins, se-ns ha acabat el xollo!! Pero ja tocava un bon llit i un bon bany ....
Dema esperem trobar-nos amb el Xavi, no se res d-elll i espero que faci cap a Costamezzana ... alli acabarem la nostra etapa i desitjarem al nostre company molta sort i bon cami, que continui la bona energia i esperar que a partir d'aqui hi hagin etapes senyalitzades i amb menys asfalt!!
De part dels 5 de Tarragona / Terres de l-Ebre us enviem records i les gracies!!
Sonia./ La pellegrina capitoxlo folk!!

dijous, 2 d’agost de 2007

2 d'agost de 2007 - Dia 62

MONTALE - FIORENZUELA D'ARDA
Primer que res enviar records al Fritz i dir que estem molt bé i que ja hem assolit l'espèrit pelegri en mig d'aquesta setmana i com és costum, cadascun ja tenim un nom de guerra!!
Jose: Il pellegrini ben trobatto.
Joan: Il pellegrini paninno cremoso.
Monica: La pellegrinna Lady Fantasy.
Rosa: La pellegrinna Piccola arrabiatta.
Sonia: La pellegrinna capitxolo folk.
L'explicaciò és molt llarga .... ja ho contaré ... je, je, je!
Avui l'etapa ha estat segons el que et vaig dir ahir, hem hagut d'agafar el bus per a fer els primers 5 km, ja que aquests eren per ctra-N, que és la via principal anomenada Via Emillia Romagna!!! que arriba fins a Roma!!
Se'ns ha fet una mica tard per culpa d'un caputxino i el bus de primera hora ens ha deixat i hem esperat una hora per el seguent ... és que els caputxinos italianis sòn de muerte!!
Després hem pogut fer el tram per la campinya fins a Fiorenzuola, amb un paissatge diferent fins ara, camps de tomateres i blat, res de camps d'arròs i per tant pocs mosquits, que ja s'agraeix, tot i que la calor segueix sent forta, per la tarda ja no tant ....
Fiorenzuola ès un poble molt important de la vila Emillia Romagna ja que hi ha molts d'edificis senyorials i una antiga Colegiata, on hem estat rebuts pel mismissim Cavallieri Gianni Vincini (Monsenyor)!!! Hem percebut un aire bastant religiòs, ens ha acollit bé a la casa de Caritas, on podem estar-hi gratuitament (això si, separats els xics de les xiques), ens ha demanat la documentaciò i les credencials, comprovant-les i verificant quina era la nostra Associaciò. Com podeu compendre hem deixat el llistò molt alt, sobretot quan hem tret el banderi de Nuria!! Li agradat tant que s'ha volgut fer una foto amb natros i el banderi davant de la porta de la colegiata, tot un honor!!
Ara estem per aquest piu bello poble, on aquesta nit a mès a mès ens deleitarem veient cinema a la fresca, no sè si això es massa pellegrini !! pero avui fan una peli ambientada a la Spagna, anomenada Exiliats i va sobre una parella d'algerinas que busquen els seus origens als sud d'Espanya, amb un estil flamenco i clar .... tenim curiositat de com sona el flamenco en italy!
Fins aqui i esperem dema poder tornar-nos a conectar per contarte mes coses!!

dimecres, 1 d’agost de 2007

1 d'agost de 2007 - Dia 61

CORTE SANT ANDREA - MONTALE

Ens hem llevat a les 5:30 i a les 6 ja estavem caminant, no voliem trobar-nos amb la calor d'aquests dies i sembla que hem tingut sort, doncs avui els termometres no passaven dels 35º.
Fins a Piacenza, uns 19 km, tot asfalt, però almenys no teniem el transit boig de la strada nazionale. Era una carretereta local que malgrat ser pesat pels peus, almenys hem gaudit de la caminada. A Piacenza, parada i visita. Es una localitat molt bonica. Hem seguit fins a Montale que es com una "pedania" de Piacenza. Al alberg de Montale ens hem tornat a trobar amb els pelegrins d'ahir, la noia italiana i el belga i ja ens han avisat que demà toca "nazionale". Aquest alberg que es de la parròquia es una caseta que està al costat i ens han donat les claus per a nosaltres sols. Es fantàstica !!!. Te dues habitacions amb 2 i 3 llits, menjador, cuina i RENTADORA !!!. Hem aprofitat per fer "bugada". Com que tenim "cuineta" hem anat al "super" per comprar i fer-nos el sopar. Avui farem "PISTO", ja n'estem farts de tanta pasta, i una mica d'embotits, salami que es bonissim.
Abans d'arribar a Piacenza a un parroquia petitona ens hem trobat amb un capellà d'uns 70 anys que ens ha preguntat si erem pelegrins. Li hem explicat d'on veniem i el que feiem i ha estat molt content. Ell ens ha dit que també havia estat pelegrí, però que havia fet de misioner al Brasil durant molts anys i ens ha regalat uns llibres de les seves obres a Sudamerica.
La gent ja coneix més la Via Francígena, sembla que aquí ja hi ha més consciencia del camí i això es demostra en l'amabilitat de la gent que es el més positiu que hem trobat, el pitjor, l'asfalt, que ens ha decebut una mica, però que no ens treu les ganes i la il·lusió del camí.

dimarts, 31 de juliol de 2007

31 de juliol de 2007 - Dia 60

BELGIOIOSO - CORTE DE SAN ANDREA

(Crònica telefònica desde una tenda de campanya al mig d'Itàlia.)
Ens comenta la Sònia que aquests italians no tenen remei. Avui l'etapa d'uns 26 km. s'ha convertit per culpa un altre cop de les carreteres en una mes curta de 18 km. Amb les ganes de caminar que tenen !!!. Des de Belgioioso fins a Mirandelo di Terme no hi ha hagut cap problema, de bon matí, a les 5,30 aprofitant la fresca han pogut fer aquet tram pels camps d'arrós i gaudint d'unes bones vistes. Un cop a Mirandelo han anat a un bar a refrescar-se i el noi del bar els hi ha explicat que havia estat a Barcelona i coneixia una mica Catalunya, com la calor començava a apretar, els hi ha dit que hi havia unes piscines (terme) al costat que eren molt maques i que podien donar-se un bany. Hi així ho han fet. O sia, que a part de caminar també podem dir que hem anat nadant a Roma. Aquest xicot els hi ha comentat que des d'aquest poble fins a Corte S.Andrea també era una carretera amb molt transit i s'ha ofert a portar-los en cotxe. Un cop allà, la parròquia estava tancada i no han trobat allotjament, però aquest bon noi, ha trucat a un home que te una barcassa que creua el riu Po i li ha demanat si podia passar el grup a l'altre banda del riu, on te una especie d'alberg que te servei d'hipica.
En aquest alberg s'han trobat a la pelegrina italiana d'ahir i a un altre pelegri belga que ve de frança i ja els ha avisat que hi han molts trams de carretera i que realment es perillosa. Ell ho ha fet varies vegades i sempre en bus o tren. (renoi d'italians). Per postres l'alberg només te dues habitacions i ja estaven cobertes, aixi que els han ofert dormir en tendes de campanya i matalassos a fora de l'alberg. Això sí, els hi fan un sopar impressionant amb un "xorisso" que es veu no te res a envejar al nostre.
Una nova aventura, avui en tendes de campanya, esperem que els mosquits tinguin pietat...

dilluns, 30 de juliol de 2007

30 de juliol de 2007 - Dia 59

GROPELLO - BELGIOIOSO

l'etapa d'avui dilluns dia 30, ha estat totalment diferent, primer que res ens hem aixecat aviat i hem notat quasi tots que estavem molt fatigats, la calor de la nit tambe es insuportable, hem sortit per veure cami i avui quasi tota l'etapa era per asfalt i molt per carretera, sent dilluns hi havia molt de transit i com corren!!! i sense arcen ... no ens hem atrevit !! Ja ens vas avisar Carlos tambe sobre aixo, no podiem arriscarnos!! Per tant hem arribat a Pavia en bus i hem pogut visitar les parts mes maques ... la catedral, el pont sobre el riu Tesino i els casc antic. Despres a la tarda hem arribat a Belgioioso tambe en bus, perque el cami continuava per carretera!! Aquests italians es veu que no tenen massa idea de la via (almenys en aquest tram), tot i que nosaltres no defallim, ho intentem viure d'una altra forma i esperem que dema puguem anar per camins alternatius i que la via no ens porti de nou per asfalt, ja que hem decidit que dema caminem!!!
Per la resta de coses podem dir que ho passem be, ja que de tot fem gresca i menjem molt be!!!
Enviem records a tothom i esperem que entengueu que aquesta part del cami es mes dura perque no esta senyalitzada, hi ha molta carretera i fa moltissima calor!!!
L'altra peregrina ha fet el tros de no carretera i en alguns llocs tambe ho ha passat malament, avui hem tornat a coincidir a la parroquia de Belgioioso, on tambe ens deixen dormir a una sala gratuitament i a mes ha estat confortable de la forma que ens han tractat, donat-nos menjar i beure!!
Bé, espero que dema continuem si podem explicant noves coses, i que siguin mes de caminar!!!
Arribedechi .
Cioio i saluti per tuti!!!
Sonia, la xiquela de la Rapita.-

diumenge, 29 de juliol de 2007

29 de juliol de 2007 - Dia 58

MORTARA - GROPELLO

La primera etapa dels cinc de Tarragona!!!! els xiquelillos del sud de catalunya!!!! va ser forteta tambe pel pes i calor esgotadora, apart del poc senyalissat que esta el cami, mira que ja ens ho vas dir en Carlos, pero ho hem anat descubrint.

Italy pel que veiem es una altra historia i llevat d'algunes persones que et trobes a les parroquies, la resta van a la seva bola!!
El primer dia arribem a Mortara (amb el tren previst, pero que ens havien venut un billet d'un trajecte mes llarg), despres passem per S. Albino per segellar i alli ens trobem a un noi que estava a la parroquia el qual coneixia Catalunya, explicant-nos que es massajista de ragazzos/es de volei i va estar a un campionat a Calella al 97, tota una aventura.
Despres hem arribat a Tromello per dinar, amb molta xafugor i perdent-nos pel cami ... per aixo l'etapa s'allargat mes de lo normal i despres de dinar agotats (pero amb molt bon sabor per l'acolliment del senyor del ristorante (Tambe havia estat a Tarragona i conexia fins la costa de Vinaros), molt simpatic i ens va fer molt bon menjar i preu!!
A Gropello (final etapa) molt cansats, degut a que hem fet una bona part de l'ultima etapa per carretera!!
Quina maxacada i quin perill, ja ens ho van dir ... Pero a la parroquia ens acullen be i coincidim amb una noia italiana que esta fent la via francigena com natros, la primera crec que trobem que vagi sola i ens ha fet gracia!
El dormir es gratuit i sortim a fer un bon caputxino i pizza!
Hem fet mes del km. de la guia .. quasi 30.

dissabte, 28 de juliol de 2007

28 de juliol de 2007 - Dia 57

JORNADA DE DESCANS (MILA)

Hola amics, avui descans a Mila, encara no he vist ni el Duomo ni al Figo, a veure si aquesta tarda podem veure al mes important de Mila, el Duomo esta clar !!!.
Aquest mati han arribat els pelegrins de la Rapita. Cap a les onze han arribat a l'hotel, que per cert es diu PACE - Catalani & Madrid, jeje, fins aqui saben de les nostres trifulques.
Com us deia, la Sònia, la Mònica, la Rosa, el Josep i el Joan, ja estan aqui. Venen amb força i la necessitaran perque la calor es asfixiant, entre 35 i 40 graus al sol en hora punta.
Pero tots ells estan molt animats, sobre tot pel que han llegit en aquest bloc, perque han vist la ilusio de TOTS en fer aquest cami i per aixo ells tambe la tenen en fer la seva etapa.
Animeu-los, seguiu escrivint, des de tot arreu on estigueu els que ens llegiu, seguiu donant forces als AMICS que caminen.

I un servidor, el "Marco Polo pelegri" o potser el "Multi-pelegri", acabo el meu tram, aquestes 4 setmanes viscudes intesament, com deia la pelegrina consorte, la Pilar, he viscut moltes coses, bones i dolentes, algunes les recordare sempre, altres prefereixo esborrar-les, pero sempre em quedara el millor de tot.
EL NOSTRE CAMI
Gracies a tothom.

divendres, 27 de juliol de 2007

27 de juliol de 2007 - Dia 56

ROBBIO - MORTARA
Hola amics, torno a estar aqui amb vosaltres. Tranquils, que el fashion no ha pogut amb mi, precisament la meva vestimenta no es gaire "elegant".
Doncs si, ahir em mereixia un descans i em vaig donar el luxe i plaer de menjar el primer "gelatto" (mmmmm) i per la tarda com que la calor no afluixava una "granita d'anice" (mmmmm).
Aixo ahir, perque avui no podia començar amb pitjor peu. Vist la calor que feia, a les 5 he tocat diana, per agafar el tren de les 6 cap a Robbio i començar ben aviat. Tot i estar a l'estacio esperant mitja hora, he perdut el tren (vaja pelegri). No estava anunciat a cap lloc i no el trobava, al final l'he descobert quan arrancava d'una via morta darrera de l'estacio. Quins nassos !!!. Total que he esperat a les 7.
I no sabeu com ho he maleit despres.
He sortit de Robbio a les 7,30 h. i a les 8 el sol ja escalfava de valent, pero el pitjor eren els mosquits. A aquesta zona li diuen el "palustro" i tot son camps d'arròs, i per tant de mosquits, de millions de mosquits. Aixi que no m'ha quedat mes remei que posarme els pantalons llargs i la camisa de felpa de maniga llarga, barret, i mocador a la cara, amb tot i aixo alguna picada m'he endut. Pero no us podeu imaginar la de litres de suor que treia.
Eren 15 km. i els he fet en 3 hores, volia sortir d'aquesta especie d'infern de mosquits.
El paisatge bonic, l'arròs ara esta molt vert i el contrast amb el cel era per fer alguna foto, pero si t'aturaves, t'acribillaven, o sigui que no tinc cap foto de l'etapa.
I aquesta ha estat la meva darrera epopeia, ara estic a Milà, descansant i esperant que demà vingui el grup de "Sant Carlos de la Rapita", la Sònia, el Josep i els seus amics. Ja tinc ganes de veurel's i comentar les caminades.
Vull agrair a tothom, tots els comentaris que heu fet, totes les mostres de carinyo, de força, de voler ajudar moralment, pels ànims que ens doneu continuament. Això es el que fa fantàstic a aquest cami.
Com sempre us he dit, caminar esta be, però si camines per algo, i si aquest algo et porta uns amics com vosaltres, aleshores caminar es una forma d'entendre la vida i d'aprendre dels demes.
De tots he apres molt, i per això us dono les gracies a tots.
Als que veniu al darrera, ànims, no defalliu, ni la calor, ni els mosquits, ni les abelles, podran amb el VOSTRE cami. Penseu que estarem tots de casa, donant-vos la nostra força i la nostre ilusio, però tambe tingueu en compte que el mes important es tornar a casa.
UNA ABRAçADA A TOTHOM
Carlos .- el "Marco Polo pelegri"

dijous, 26 de juliol de 2007

26 de juliol de 2007 - Dia 55

ROBBIO o VERCELLI o... (estan per tot arreu)

Jornada de transició: Parte des de Vercelli

En Carlos està a Vercelli on ha disfrutat d'un dia de descans post esbercers, ruscus-abellers, i altres "natures vives" adobades per les suaus temperatures de 40º

Diu que Vercelli és un poble molt bonic, amb un cert aire senyorial i que la gent és molt amable. Ténen una avinguda semblant a la Rambla Catalunya amb botigues "fashion", bars i restaurants. Es veu que es dediquen principalment al cultiu de l'arròs i que el distribueixen per tot el món: els hi deu anar bé el negoci!. És curiós que no ha trobat cap ciber i no ha pogut connectar-se a internet.

Demà caminarà fins a Mortara i allà agafarà un tren cap a Milà.


dimecres, 25 de juliol de 2007

25 de juliol de 2007 - Dia 54

VERCELLI - ROBBIO
A veure si us puc explicar l'enrenou d'avui.
Avui tocava fer l'etapa Lamporo - Vercelli, resulta que a Lamporo com us deia ahir, es un poble mig abandonat, per tant vam pensar que el Cassi i la M.Rosa em deixaven a mi Lamporo i jo feia els 32 km. fins a Vercelli, mentrestant ells anaven en cotxe a Vercelli i despres feien a peu el troç entre Vercelli i Robbio, tornant en tren a Vercelli on ens trobariem tots tres un altre cop. Ho heu entes ?. ENHORABONA !!! Doncs be, aquest mati, hem vist el recorregut que es tenia que fer de Lamporo a Vercelli, i hem desistit de fer-lo. Eren 32 km. de carretera Nacional, amb un trafic molt intens de camions i camions, i sense marge a la carretera per poder caminar.
Lamento molt no haver fet aquesta etapa, pero crec que la seguretat de les persones esta per davant de qualsevol cami. Volem arribar tots a Roma i crec que tant la meva familia com tots vosaltres hi estereu d'acord en aquesta decisio. No he volgut correr el risc de tenir un accident a la carretera i mes veient com corren els italians. Per tant hem anat a Vercelli i hem fet tots 3 el tram entre Vercelli i Robbio. AVENTURA TOTAL.
El cami sembla molt ben indicat, pero creiem que hi ha hagut algun petit sabotatge i ens hem trobat el cami tallat amb arbres caiguts i ple de matolls i runes.
Pero el que no saben els italians es que si el Colon era catala i va descobrir America, nosaltres els pelegrins de Nuria, tambe ho som, i arribarem a Roma "peti qui peti". Aixi que el Cassi, al que li diem ara "ojo de Aliga", ens ha obert cami pel mig dels matolls i la petita selva d'esbarcers, fins a arribar a un petit caminet, que hem seguit a troços estirats per terra, reptant com els cocodrils. Un cop superat aixo, ens hem trobat al mig d'un "rus d'abeilles" que ens impedien el pas. Milers d'abeilles volaven al devant nostre tallant el cami, entraven i sortien de les 30 o 40 capses on tenien els nius. Ens hem tapat com hem pogut, cara, braços, ulls i hem travesat pel mig de milers d'abeilles. El soroll era impresionant, pero suposo que algu de molt amunt ens vigila i protegeix perque no hem tingut cap picada. Aixo si, han estat els 30 segons mes llargs de la nostra vida.
Passat aquets entrebancs, la resta ha estat molt be. Un cami, pista de terra, amb molta polseguera, que ens ha portat fins a Palestro i de Palestro a Robbio, un altre torment, 7 km de carretera nacional amb els cotxes a tota velocitat i un sol de justicia amb una temperatura al sol de 40°. Pero no podiem tornar enrera. El tren nomes parava a Robbio. Lo del tren us explicare un altre dia, perque es un catxondeo.
Be, amics, ja heu vist les aventures, avui, "el equipo A", s'ha merescut amb escreix, el titol de pelegrins de Nuria. Us deixo. que ara el Carlomagno, el ojo de Aguila i la M.Rosa, volem anar a dutxar-nos i descansar. Ha estat esgotador i aquesta nit volem celebrar el comiat del Cassi i la M.Rosa que dema tornen a Barcelona fent un sopar a la "Taverna de la Rosa", restaurant calabres digne de pelicula italiana mafiosa.
Fins dema amics.

dimarts, 24 de juliol de 2007

24 de juliol de 2007 - Dia 53

CHIVASSO - LAMPORO
Amb el cotxe del Cassi hem anat fins a Chivasso i l'hem deixat a un parc devant del monument del "soldat alpini". D'aqui hem anat a peu en direccio a Salugia on hem pogut segellar la credencial gracies a la ambailitat de "DON ALDO", el parroco d'una de les moltes esglesies que hi han al poble.
Per arribar a Saluggia, hem hagut de fer veritables odiseas. per fi hem trobat senyals de la Via Francigena, petitones pero pintades o amb enganxines. El que no esta clar era el cami, si be la senyal indicava recta, el cami desapereixia. O sigui que ni era un cami "fressat" ni "ombrivol" ni per la "obaga" dels pebrots (perdoneu eh ?), perque com hem pogut en molts trams hem hagut de creuar pel mig de camps de panotxes, saltar canals, trepitjar aiguamolls, hem quedat enfangats i plens de picades de mosquits. En fi, un drama on el que menys importava era la calor, a estones sofocant.
Un cop arribats a Saluggia, el Cassi ha agafat el tren per anar a buscar el cotxe i la M.Rosa i jo hem seguit a peu fins a Lamporo. Un poble petit, semblant a aquells del Far West, on no es veu a ningu. L'Ajuntament tancat, l'esglesia tambe, nomes un petit bar on ens hem ficat a beure "acqua frizante". Aquest ultim tram ha estat mes bonic, camps d'arros i canalons d'aigua clara sense mosquits.
El Cassi ens ha recollit amb el cotxe i hem tornat a Torino.
Aixo del transit aqui es la repera, vas per on vols i fas el que dona la gana.
Gracies per la vostra participacio en el nou concurs "ON ESTA I COM ES DIU EN WALLY?"
Resultats provisionals de la votaciào:
  1. Marco Polo : 3 vots
  2. Carlomagno : 2 vots
  3. Carlotto Polo : 1 vot
  4. Macarronni : 1 vot
  5. Michelangelo : 1 vot

dilluns, 23 de juliol de 2007

23 de juliol de 2007 - Dia 52

SAN AMBROGGIO - TORINO

Avui hem pogut caminar junts. Sembla mentida en aquest pais tan surrealista. Desprès de superar vagues de trens i el pasotisme dels italians, hem agafat el tren fins a S.Ambroggio. Hem anat a veure a "il parroco", un home molt gentil que ens ha segellat el llibre dels pelegrins. I desprès a peu, direccio a Avigliana i Rivoli.
Ha estat un dia sense gaires incidències, no ha fet massa calor i el cami era planer. Calculem uns 16 kilometres. El mes dur ha estat tornar de Rivoli a Torino. Donat que la hora era tardana hem decidit agafar la "navetta", ja que el cami s'havia acabat i nomes ens quedaven 10 km. de poligons industrials, barris marginals, zones depriments, etc. Aixi que pelegrins si, pero tontos no. De totes maneres el surrealisme i la tragicomedia d'Alberto Sordi i la Sofia Loren es posen en de manifest en aquest pais on sembla que ningu sapiga res, ningu t'assegura res i ningu et saluda. Quina diferencia amb França on tot era "bonjour" i "merci".
Malgrat tot ens hem acomiadat avui dels Alps, fent una mirada enrera i veient a dalt d'un turò la "sacra de S. Michele".
Dema començarem una nova etapa, la continuacio de la que vaig fer jo ahir. Si tot va be, anirem de Chivasso a Lamporo.
Fins dema.

Votacions pel nom del pelegri : (feu mes propostes)
  • Michelangelo : 1 vot

diumenge, 22 de juliol de 2007

22 de juliol de 2007 - Dia 51

SUSA - SAN AMBROGGIO / TORINO - CHIVASSO

A veure si ens aclarim. Aqui torna a estar el ATHOS (crec que m'haure de canviar el nom aqui a Italia, accepto propostes a travès dels comentaris, animeu-vos !!!).
Doncs dic que ja estic aqui un altre cop i ja l'hem liat. Italia no es com França, ja ho sabiem, pero el primer dia i trobarte amb una vaga de trens, doncs home, ni la RENFE !!!
Si amics, resulta que avui ens teniem que trobar, un servidor amb la M.Rosa i el Cassi, ells van fer nit ahir a Susa i jo a Torino (alberg de juventud - si, m'han deixat entrar, que passa?). A primera hora volia agafar un tren per anar a Susa i començar el cami, tot content compro el bitllet i veig que anuncia "treno sopresso". Jo pensava que hi haurian jocs o algo guai, resulta que despres ha canviat el cartell i deia "cancelled", JOPE !! això si que ho he entès. Sembla ser que hi havia vaga.
Total que els amics M.Rosa i Cassi han fet l'etapa tots solets, hores d'ara els estic esperant a Torino, i jo ja que no podia anar enrera, he anat endavant. I com tenia moltes ganes de caminar, doncs ala 30 km per a començar, m'he fet ja una etapa i mitja. Sònia corre, que no et deixare res !!!
Ahir el Santi i el Manolo em van dir que feia calor. No es ben cert, es un INFERN !!!. No patiu als que veniu darrera, pero porteu llinternes per a caminar de nit, a aquella hora els dimonis dormen.
No segueixo perque em vaig a dutxar, he aprofitat que ara estava lliure un ordinador de l'alberg per escriure. Dema us dire mes

dissabte, 21 de juliol de 2007

21 de juliol de 2007 - Dia 50

EXILLES - SUSA
Ultima etapa. Avui s'ha acabat la nostre aventura, millor dit la nostra participacio en aquest cami, que a partir d'ara portarem sempre en el nostre cor.
Ha estat una setmana, pero ens sentim contents i orgullosos d'haver participat i ens dol que s'acabi, pero aixi es la vida.
Moltes gracies a tots els que l'heu fet, anims pels que l'heu de fer, estem segurs que si tots acabeu com nosaltres aixo sera un exit.
La trobada amb en Carlos ha estat emotiva. Ens varem acomiadar a Embrun i ens hem retrobat a Torino. Tots fem cara de cansats, uns de caminar, l'altre de no dormir al autocar, aixi que pleguem veles aviat i amb una altre abraçada encara mes emotiva ens desitjem sort i esperem aamb ansia el retrobament un cop s'hagi acabat.
Endavant Pelegrins !!!

divendres, 20 de juliol de 2007

20 de juliol de 2007 - Dia 49

CESSANNA TORINESES - EXILLES

Avui escrivim i encara no hem acabat el camí, ens queda un kilòmetre per arribar a Exilles, però aprofitem l'avinentesa de l'amabilitat d'aquestes persones de la "Trattoria" on estem dinant a Salbertrand, per a passar el "parte" de la ruta.

Hem sortit a les 8,30 de Cessanna per la carretera nacional, amb molt de trànsit, menys mal que la vorera era força ample, però Deu n'hi do, com hem patit. Al arribar a Oulx a les 10,15, ja hem pogut agafar el "Sentieri dei Franchi", un camí senyalitzat, molt maco, que va per dins del bosc. Diuen segons les plaques i panells que hem trobat, que aquest va ser el camí que va agafar Carlomagno per anar cap a Roma.

Ara estem a Salbertrand, estem dinant, no son llagostins, però tenen una "lasagna" que no te res a envejar a la "cuisine". Els mateixos d'aquesta trattoria ens han buscat allotjament a un Bed&Breakfast que està a dos kilometres d'aquí, així que un cop ben alimentats, a descansar i esperar demà la última etapa.

Quina llástima, ja s'acaba.

dijous, 19 de juliol de 2007

19 de juliol de 2007 - Dia 48

BRIANÇON - CESSANA TORINESE

A les 7;30 del matí i amb bon sol, però gaudint de la fresca matinera, hem començat el nostre camí cap a Montgenevre seguint el GR-5. Desprès de superar un desnivell de més de 600 metres hem arribat a l'Oficina de Turisme passades les 10 del matí.
Com que era molt aviat hem decidit seguir endavant, no acabar la etapa a Montgenevre sinó fer més via i arribar-nos a Cessana Torinese.
Just al pas de la frontera ens hem trobat amb l'ermita de Santa Anna, on gràcies a l'amabilitat d'una senyora que ens hem trobat i ens ha deixat les claus hem pogut visitar i deixar el testimoniatge del nostre pas en el llibre de signatures.
Afora de l'ermita hi havia un petit monolit de pedra amb una placa commemorativa de la inauguració el dia 3 de juliol de la ruta de la "Via Domitia" com a GR-653E, amb la següent inscripció:
COMPOSTELA : 2010 KM
ROMA : 941 KM
Per tant amics, ja veieu que hem creuat FRANÇA !!!, ja estem a ITALIA !!!, a partir d'ara en lloc de "croissants", "spaghettis".

dimecres, 18 de juliol de 2007

18 de juliol de 2007 - Dia 47

Les Vigneaux - Briançon

Ha pasat el Tour, torna la tranquilitat i avui al igual que el gran "pelotón", hem tingut canvi de maillot. En Ramón a tornat a casa, motius personals l'obligaven a estar a Barcelona i amb pena ens acomiadat d'ell. Al seu lloc un altre maillot, l'Albert. Després d'una odisea de "avio+tren+taxi", ha arribat fins a Briançon on s'incorpora al grup per a continuar a peu fins a Susa.

A 2/4 de 8 hem agafat una carretera secundària amb molt poc trànsit fins arribar a Prelles. Aquí teniem dubtes sobre quina seguir, però un "paysan" molt amable ens ha acompanyat fins a trobar un camí que es conegut com la "ruta dels espanyols" i que per l'altre banda del riu et porta fins a Villar St. Pancrace. Una ruta ombrívola i plena de maduixes, de les quals n'hem donat bona compte als nostres estòmacs. N'hi ha que mengen llagostins, doncs nosaltres maduixes.

Al cap de 4 hores i mitja de caminar hem arribat a Briançon, on hem segellat el llibre dels pelegrins a l'oficina de turisme.

A destacar la calor que a partir de les 12 comença a fer, avui estavem a 30º malgrat l'alçada que ens trobem, però això no impedeix que seguim endavant amb la mateixa ilusió de cada dia.

dimarts, 17 de juliol de 2007

17 de juliol de 2007 - Dia 46

ROCHE du RAME - LES VIGNEAUX


L'anecdota de la jornada, aquesta nit al camping ens hem quedat sense aigua, sembla mentida, amb la quantitat que n'hem trobat per aquestes muntanyes. Bé, una avaria ens ha impedit sortir a l'hora, doncs l'esmorzar no s'ha pogut fer fins més tard.

A un quart de deu del matí i amb un cel despejat, hem seguit per una carretera local amb poc transit fins a Argentier on hem segellat el llibre dels pelegrins i hem rebut un tracte fantastic per part de totes les persones de l'ajuntament.

Hem continuat per la carretera local pero ves per on, la segona anecdota de la jornada, ara el transit era intens i es que resulta que avui arriba el TOUR de França a BRIANÇON i desviaven a tots els cotxes per les altres carreteres mes secundaries.

Menys mal que els nostres experts guies en trobat un GR poc despres d'un km i hem pogut seguir una pista magnifica per un riu afluent de la Durance. Sembla ser que aquest GR es el nou camí que l'associació de St. Jacques ha senyalitzat com la Via Domitia.

A un quart de dotze, hem arribat a Les Vigneaux, 3 hores de camí, menys del previst. Sembla que el kilometre previst inicialment no s'ajusta a la realitat del terreny. Bé, així aprofitem per fer una mica més de turisme i gaudir de l'amabilitat dels francesos. Sí, sí, ens hem trobat amb la gent molt disposada a ajudar i col·laborar en la nostre ruta. També hem pogut gaudir d'una magnifica gastronomia. No sé els altres companys, però nosaltres potser tornarem més grasos.

Dormim a una Gîte d'etape a prop de Les Vigneaux, demà arribarem a Briançon.

dilluns, 16 de juliol de 2007

16 de juliol de 2007 - Dia 45

ST. CLEMENT sur DURANCE - ROCHE du RAME

Des de les estribacions dels Alps, tocant les grans muntanyes, apropant-nos als grans colls del nostre TOUR de France particular, us enviem la més cordial salutació a tots vosaltres.
Avui, hem sortit de St. Clement sur Durance a les 8:05 per ser més exactes i hem remuntat el riu de la Durance pel seu marge esquerra a través d'una carretera molt més solitaria i agradable que la d'ahir, que ja es dir.
El Santi ha trobat una drecera a la carretera que ens ha estalviat quasi un kilòmetre. L'alta tecnologia i els mapes mai substituiran la intuició humana. Això ens ha permès arribar més aviat del previst a la Roche du Rame (12:20 h.)
El temps assoleiat amb temperatures entre els 25 i 28 graus i com a nota destacable, l'aigua, molta aigua pels boscos, camins i rius. La llàstima es que només tenim una cantimplora i no en podem portar cap a casa.
Si ahir deiem que el camí va ser bonic, avui 1 punt més, a aquest pas quan arribem a Susa tindrem més punts que al carnet de conduir.
Farem nit a un camping. Portem un petita tenda de campanya que compartirem tots tres. Una forma diferent de dormir als pelegrins anteriors, ja us explicarem les nostres vivències.
Seguim pujant, anem cap a Itaca, vull dir, Itàlia.

diumenge, 15 de juliol de 2007

15 de juliol de 2007 - Dia 44

EMBRUN - ST. CLEMENT sur DURANCE

Comença una nova setmana, comença una nova etapa i comença el compte enrera. A partir d'ara anirem descontant els dies que ens queden per arribar a Roma.

Donem la benvinguda al cami als amics SANTI de Vacarises, MANOLO de Guadalajara i RAMÓN de Barcelona.

Ells son els que han començat avui a les 8 del matí la 7ª etapa del CAMÍ. Per una bonica carretera estreta sense transit, amb sol i sombra i alguns ciclistes que ho aprofiten, han remountat el riu de la Durance pel seu marge esquerre. Al voltant de les 12 ja eren a St. Clement, però un petit problema ha sorgit, al no trobar allotjament disponible. Total, uns quants kilometres més i a la vora d'un camping han pogut fer nit.

Aquests nous pelegrins s'han enamorat rapidament del paisatge, realment encissador, d'una bellesa inmensa i han pogut gaudir avui d'una temperatura al voltant dels 25º.

Estan força engrescats, però això no vol dir, que nosaltres des d'aqui no els engresquem encara més. ENDAVANT PELEGRINS DE LA 7ª. Us esperem a l'altre banda dels Alps !!!

dissabte, 14 de juliol de 2007

14 de juliol de 2007 - Dia 43


SAVINES LE LAC - EMBRUN

S'HA ACABAT.

Avui acaba una setmana mes del cami, avui acaba tambe la participacio en aquesa etapa del Jaume, la Montse, el Pere i l'Isidre i tambe acaben les meves 3 setmanes seguides de cami.

Una jornada de passeig pel costat del llac, 2 horetes per arribar a Embrun, final de ETAPA.

Pero avui, es un dia important per a tots nosaltres, avui estem a la meitat del cami, avui fem el pas de l'ecuador del nostre pelegrinatge fins a Roma.

Gracies als que vareu obrir el cami : BENET, ANGEL, SISCU i MONTSE;
Gracies als amics de les Borges : JOSEP P., JOSEP V., FRANCESC i J.E.FERRE
Gracies al pelegri solitari : ENRIC R.
Gracies als veterans : JOSEP MARIA B. i JOSEP MARIA Z.
Gracies a la pelegrina sorpresa : MIRIAM
Gracies als ultims companys : JAUME, ISIDRE, MONTSE i PERE

Aquests han començat i han posat les primeres pedres del NOSTRE cami.

Ara veniu vosaltres darrera, espero que visqueu aquest cami amb la maeixa intensitat que ho hem fet nosaltres, pero tambe que sapigueu trobar tots aquells valors que nosaltres hem trobat que pas a pas, hem deixat anar pel cami.

Espero que quan ens veiem a Roma; tots estigueu orgullosos d'haver fet aquesta experiencia.

GRACIES A TOTS i ......

ULTREIA et SUSEIA / BON COURAGE / BON CAMI